LES CONJUNCIONS RELACIONEN SINTAGMES I LES PREPOSICIONS UNEIXEN MOTS O GRUPS DE MOTS.

PREPOSICIONS

Preposicions febles o àtones

• Són aquelles que es pronuncien juntament amb la paraula següent.
• a, amb de, en, per, i per a.
• Ús a: per designar e lloc
  • Vaig al pis. Vaig a l’institut.
• Ús en: davanat d’un indefinit (un, algun) o d’un demostratiu (aquest, aquell)
  • En una plaça. En aquell barri.
• Ús de: complement del nom.
  • Camisa de quadres.
• Ús amb: per expressar mitjà de transport, a vegades també podem utilitzar la preposició en.
  • Anar amb avió (també anar en avió).
• El temps porta la preposició a (quan s’indica parts del dia i les estacions) o de vegades, la preposició per.
  • Al matí, a la tarda.
  • L’any, la setmana i el dia no porten preposició.
• Ús per a: indica finalitat o destinació.
  • Ho diu per a tothom.
• Ús per: indica motiu, causa o mitjà i per expressar finalitat amb un verb en infinitiu.
  • Ho faig per força.
  • Ho van fer per ajudar.

Preposicions fortes o tòniques

• No es pronuncien fent una unitat amb la paraula següent i algunes poden anar soles.
• Contra, vers (envers, devers), entre, malgrat, segons, sense, ultra, cap a, des de, fins a.
• La preposició cap a es redueix a cap davant de demostratius i adverbis començats amb a –
  • Si véns cap aquí.
• La preposició fins a es converteix en fins davanat de demostratius, adverbis i davant la conjunció que.
  • Vine fins aquí.
  • No el deixis fins que surti.

Locucions prepositives

• Són un conjunt de mots que equivalen a una preposició.
• A causa de, a favor de, a fi de, a partir de, a través de, al llarg de, al peu de, d’acord amb, en contra de, en lloc de, en comptes de, en vista de, per culpa de, en relació amb, respecte a, a propòsit de, a còpia de.