El text predictiu


El text predictiu ens informa sobre una situació futura, en base a una situació i uns condicionaments actuals, per tal de fer-ne una preparació adequada.

La forma verbal principal per a l’expressió de les prediccions és el temps futur. Però hi ha també d’altres possibilitats gramaticals que poden aportar diferents matisos de significat:

  • el temps condicional
  • el mode subjuntiu
  • el present d’indicatiu
  • el futur compost
  • verbs que suggereixin per ells mateixos una predicció.

Per treure certesa a les prediccions en futur s’usen adverbis i locucions de probabilitat com segurament, potser, tal vegada, si Déu vol, etc.

 

Per expressar les condicions es poden usar:

  • oracions introduïdes per nexes condicionals (si, posat que, mentre que, etc.)
  • locucions com amb la condició de+infinitiu, la locució en cas de+nom, i
  • verbs o substantius que, pel seu significat, indiquen condició.


La planificació d’una activitat comporta les passes següents:

 

  • la detecció de les necessitats que es volen satisfer
  • la fixació dels objectius del pla
  • la determinació de les activitats a realitzar
  • la concreció dels responsables i dels costos de les activitats
  • l’execució de les activitats, i
  • l’avaluació dels resultats aconseguits.


TEMPS VERBALS PER INDICAR PREDICCIONS 

  • Futur simple: Demà plourà.
  • Futur compost: L’any que ve hauré acabat la carrera.
  • Condicional simple: Si deixares (o deixaves) de fumar, et trobaries més bé.
  • Present de subjuntiu: Em farà anar malament que vinguin demà.
  • Imperfet de subjuntiu: M’agradaria que fos pilot.
  • Present d’indicatiu: Arribo demà.


PER INDICAR CONDICIÓ

 



si, posat que, en cas de/que, només que/de, a condició de/que...



 

PER INDICAR POSSIBILITAT 

 

  • és possible que (+present subjuntiu): És possible que demà arribe Laura
  • possiblement (+futur): Possiblement la setmana que ve farà molt de fred.
  • pot ser que (+present de subjuntiu): Pot ser que se'n farte de seguida.
  • tal vegada: Aquest és un diagnòstic que tal vegada no compartiran els altres metges.
  • si Déu vol: Si Déu vol trobaré feina abans de l'estiu.

 

1. El projecte

 

El camp de la investigació científica i tecnològica avança dia a dia gràcies a un gran nombre de projectes de treball i estudi que es duen a terme en els centres superiors de les diferents especialitats. Un projecte és un pla detallat de treball que persegueix uns objectius concrets, els quals han de millorar les condicions de la societat del futur.

 

I ara, què?

 

La seqüència del genoma humà obre les portes a moltes aplicacions que contribuiran, sens dubte, a millorar la nostra qualitat de vida en els propers anys. Vegem-ne alguns dels beneficis més importants:

 

Millor diagnòstic: podrem saber quins són els gens alterats en moltes malalties i així fer diagnòstics més acusts.

 

Millor prevenció: analitzar l’ADN d’una persona permetrà predir el risc que corre de patir una determinada malaltia i, si escau, prendre les mesures de prevenció necessàries per tal d’evitar-la.

 

Millor tractament: es dissenyaran nous fàrmacs i noves estratègies terapèutiques. A més, com que cada persona respon de manera diferent a un mateix fàrmac segons la seva constitució genètica, es podrà decidir el tractament més adequat a cada pacient.

 

Més ciència: conèixer el nostre genoma és un pas de gegant per saber com som i com funcionem. A més, ens permetrà estudiar les semblances i les diferències genètiques entre les poblacions humanes i constatar que les divisions entre races són artificials i no tenen, en general, cap fonament biològic.

 

Però tot avença científic planteja també alguns perills. Per exemple, s’ha parlat del mal ús que les empreses podrien fer dels historials genètics dels seus treballadors, o de la discriminació que podrien patir certes persones amb afeccions genètiques en fer-se una asseguarnça de vida. També s’ha discutit sobre les patents de gens, o sobre la tria de “fills a la carta”. D’altra banda, l’accés limitat a les aplicacions de la investigació genètica podria accentuar encara més les diferències entre pobre i rics. Per tot això, és important que hi hagi un control públic dels descobriments que garanteixi les esperances i que permeti evitar els temors d’aquest gran pas per a la humanitat.

 

Mònica Bayés i Bru Cormand: “Projecte genomà humà”

 

 

2. La previsió

 

Descriure el futur amb fonament científic i tècnic no resulta gens fàcil. En l’àmbit literari són molts els escriptors que ho han fet per mitjà del gènere de la ciència-ficció; però sovint la fantasia hi supera en molt la credibilitat i, en alguns casos, fins i tot la versemblança.

 

Els terrestres hauran d’emigrar a l’espai algun dia?

 

Com que la població del planeta creix a un ritme d’unes 200.000 persones per dia, potser arribarà un moment que caldrà pensar a emigrar del nostre planeta. Avui el nombre d’habitants ja supera els 6.000 milions i difícilment hi cabrà una població superior als 18.000 milions. De manera que podria ser que uns quants segles més endavant fos necessari fer sortir de la Terra una mitjana de 900.000 persones diàries. Cap a on? Hauria de ser cap a altres mons, en uns viatges llarguíssims, sense retorn, a una velocitat que s’acostés a la de la llum.

 

Sebastià Estradé, “La vida en altres planetes”

 

 

3. El pronòstic

 

Tracta de conjecturar com serà el futur atenent situacions vàries (sospites, conjectures, imaginacions, desitjos...).

 

Altres humanitats

 

Podem imaginar l’evolució d’uns éssers vius en condicions extremes diverses. Heus ací el resultat d’unes quantes:

 

a) Els sotmesos a gravetat zero, que podríem anomenar estaciònics, tindrien extremitats dèbils, com alerons, per dirigir amb els moviments del cos per reacció, amb dits i rostres allargassats.

 

b) Els sotmesos a una gravetat entre 0,17 i 0,38 vegades la terrestre, els selenomarcians, tindrien un aparell respiratori molt deficient, una caixa toràcica desproporcionada respecte la resta del cos, apreciable per la grandària de les glàndules mamàries femenines, i les extremitats allargassades, aptes per a grans velocitats de marxa.

 

c) Els éssers sotmesos a una gravetat 1,5 o superior, els jovians, tindrien les cames i els braços curts, la constitució compacta, el cos gros, els peus exagerats i una gran musculatura.

 

I encara podríem imaginar persones programades en una alternança d’alta gravetat i gravetat zero.

 

Sebastià Estradé, “La vida en altres planetes”